A review by andreapetita
Quanta, quanta guerra... by Mercè Rodoreda

4.0

Pensava que era el meu moment per llegir-lo, però potser no l'ha estat. Igualment l'he gaudit i m'ha semblat molt bonic i trist, però no tant bonic ni tant trist com La mort i la primavera. Es veu que és l'últim llibre que va escriure. He intentat ser-hi mentre el llegia. El que no m'ha acabat de fer el pes és que a cada capítol es troba un personatge i tots els personatges són estranys. Potser no ho entenc perquè gràcies al cel no he viscut la guerra. Segurament sigui això. (He fet servir color vi per guixar-lo, penso que en això sí que ho he encertat).