Scan barcode
A review by ariadnamonkeys
Jardí vora el mar by Mercè Rodoreda
5.0
(rellegit)
Aquest llibre m'agrada TANT! No sé ni com començar a explicar-vos-ho, així que començaré per l'inici: me'l vaig llegir ara fa dos anys exacte, li vaig posar 4 estrelles i recordo pensar "és un llibre on no passa res i, tot i així, no es pot parar de llegir". Em va quedar molt bon record i des de llavors NO HE PARAT de pensar en ell. Per això l'he volgut tornar a llegir, i oh my! aquest cop m'ha agradat encara més!
Per on començo? El narrador m'encanta! Aquesta sensibilitat, aquesta innòcencia que té, aquesta omnipresència... És molt fort. A més, al ser en primera persona relaciono moltíssim la Rodoreda amb el narrador en sí (del qual ni sabem el nom!!!) i això fa que me l'estimi molt molt molt. Una altra cosa que m'agrada és l'ambientació, que m'agrada no, que m'enamora! Mar i jardí, no podeu imaginar-vos fins a quin punt tinc ficat al cap l'escenari del llibre: la casa, el jardí, la caseta del jardiner, el mar i la platja i la barca vermella, la casa del Bellom i la del Bergadans... Tot té una forma, llum i color al meu cap, podriem dir que hi viuen rent free I EM TORNEN BOJA. Si no he parat de pensar en el llibre des que me'l vaig llegir per primer cop és perquè viure en aquesta història és tot el que aspiro en la vida. Una casa amb jardí davant el mediterrani, no demano més.
Més coses que m'encanten: quan vaig llegir El carrer de les camèlies em va impactar tant (i agradar!) que vaig dir que era el meu preferit de la tata Rodo, però NI PARLAR-NE. Aquest és el seu millor llibre, cada frase és un tresor, una flor, és d'una delicadesa i bellesa inhumana. Per això m'agrada tant el narrador: les seves expressions, com parla del jardí i de les persones, la manera que té tan única de dir-te qualsevol cosa, això només ho fa la Mercè i a Jardí vora el mar trobo que és on ho fa millor!!!
Us parlaria molt més del llibre, el tinc pràcticament tot subratllat i, a més, ara que m'he comprat una edició (el primer cop era de la biblio) serà el meu tresor més preciat. Però entenc que està sent una xapa important, així que ho deixarem aquí. Només diré que estic contentíssima d'haver-lo rellegit, que m'ha agradat encara més i de veritat que és un plaer llegir-lo, és com el meu màxim confort book que pugui trobar. Em fa sentir com quan miro CMBYN o Mamma mia o orgullo y prejuicio (vaya basic bitch estic feta eee) però multiplicat x1000. Enserio, passa a ser (si ja no ho era perquè viu al meu cap rent free) dels meus llibres preferits, rollo top 3! Visca la Rodoreda!
Edit: ara estic mirant i es veu que el vaig llegir l'any passat i no fa dos?!?!?! no sé no em quadra, seguirem informant quan sapiguem quelcom més sobre el tema
Aquest llibre m'agrada TANT! No sé ni com començar a explicar-vos-ho, així que començaré per l'inici: me'l vaig llegir ara fa dos anys exacte, li vaig posar 4 estrelles i recordo pensar "és un llibre on no passa res i, tot i així, no es pot parar de llegir". Em va quedar molt bon record i des de llavors NO HE PARAT de pensar en ell. Per això l'he volgut tornar a llegir, i oh my! aquest cop m'ha agradat encara més!
Per on començo? El narrador m'encanta! Aquesta sensibilitat, aquesta innòcencia que té, aquesta omnipresència... És molt fort. A més, al ser en primera persona relaciono moltíssim la Rodoreda amb el narrador en sí (del qual ni sabem el nom!!!) i això fa que me l'estimi molt molt molt. Una altra cosa que m'agrada és l'ambientació, que m'agrada no, que m'enamora! Mar i jardí, no podeu imaginar-vos fins a quin punt tinc ficat al cap l'escenari del llibre: la casa, el jardí, la caseta del jardiner, el mar i la platja i la barca vermella, la casa del Bellom i la del Bergadans... Tot té una forma, llum i color al meu cap, podriem dir que hi viuen rent free I EM TORNEN BOJA. Si no he parat de pensar en el llibre des que me'l vaig llegir per primer cop és perquè viure en aquesta història és tot el que aspiro en la vida. Una casa amb jardí davant el mediterrani, no demano més.
Més coses que m'encanten: quan vaig llegir El carrer de les camèlies em va impactar tant (i agradar!) que vaig dir que era el meu preferit de la tata Rodo, però NI PARLAR-NE. Aquest és el seu millor llibre, cada frase és un tresor, una flor, és d'una delicadesa i bellesa inhumana. Per això m'agrada tant el narrador: les seves expressions, com parla del jardí i de les persones, la manera que té tan única de dir-te qualsevol cosa, això només ho fa la Mercè i a Jardí vora el mar trobo que és on ho fa millor!!!
Us parlaria molt més del llibre, el tinc pràcticament tot subratllat i, a més, ara que m'he comprat una edició (el primer cop era de la biblio) serà el meu tresor més preciat. Però entenc que està sent una xapa important, així que ho deixarem aquí. Només diré que estic contentíssima d'haver-lo rellegit, que m'ha agradat encara més i de veritat que és un plaer llegir-lo, és com el meu màxim confort book que pugui trobar. Em fa sentir com quan miro CMBYN o Mamma mia o orgullo y prejuicio (vaya basic bitch estic feta eee) però multiplicat x1000. Enserio, passa a ser (si ja no ho era perquè viu al meu cap rent free) dels meus llibres preferits, rollo top 3! Visca la Rodoreda!
Edit: ara estic mirant i es veu que el vaig llegir l'any passat i no fa dos?!?!?! no sé no em quadra, seguirem informant quan sapiguem quelcom més sobre el tema